Molí del Viladés

Això ho sabem per una carta que aquell any va escriure el rector de Sant Martí de Sesgaioles en la qual el mossèn informa de la troballa d’una làpida romana. Viladés havia col·locat aquesta làpida en una paret del molí, i avui es conserva al Museu Episcopal de Vic. Per tot plegat el molí de can Viladés es pot considerar un gran monument protoindustrial i una obra d’una gran perfecció tècnica.

Una bassa monumental feta amb carreus romans

El molí es troba al costat de la riera de Rajadell, uns 250 metres al sudest de Sant Amanç de Viladés. L’antic camí ral de Calaf, del qual queden restes d’empedrat, passava ben al costat del molí. La bassa té una planta més o menys triangular, amb uns 47 metres de llarg i uns 25 d’ample. Està construïda amb dos murs que tanquen en angle recte un pendent inclinat, reforçat amb un mur de contenció. Els carreus, col·locats en filades perfectament horitzontals, vesteixen la part interior i exterior dels murs. Les seves mides són molt regulars: de 48,5 cm exactes d’alçada i una llargada que oscil·la entre 62 i 80 cm. A la zona més profunda de la bassa, on calia aguantar una pressió més alta, l’amplada del mur arriba fins als dos metres i està reforçat amb contraforts. L’alçada màxima és d’uns vuit metres. En un racó es conserva el cupet o pou, per on l’aigua de la bassa era conduïda cap al carcabà: el pas subterrani on girava el rodet.

Les restes del casal

El casal del molí, avui gairebé ensorrat, és adossat al mur est de la bassa. La construcció també era feta, almenys parcialment, amb carreus romans. Al mur de la bassa s’hi observen els forats d’una teulada a doble vessant i una altra possible teulada més alta. A l’interior hi havia la sala de moldre, on encara es conserva in situ la mola. A través d’un forat que hi ha al costat podem observar el carcabà i l’eix del rodet. A la planta superior hi havia l’habitatge del moliner.

La iniciativa d’Isidre Viladés topa amb l’oposició del senyor de Rajadell

Durant segles l’únic molí que existia a Rajadell era el del Senyor, també conegut com a Molí de Baix. I és que a l’edat mitjana els senyors tenien el monopoli d’explotar les aigües dels seus termes. Al segle XVIII aquest privilegi feudal havia perdut vigència en favor de l’Estat, que va assumir el dret de regular l’ús de les aigües. En aquest context, la iniciativa d’Isidre Viladés per construir un molí en terres de la seva propietat va topar amb l’oposició del príncep Belmonte, senyor de Rajadell, que l’any 1794 va interposar un plet judicial per aquesta causa. El propietari de can Viladés va acabar guanyant el litigi i pogué construir el molí.

Els darrers anys del molí

Com era habitual, el molí s’arrendava a diferents moliners, normalment amb contractes de curta durada. Entorn de la dècada de 1920 el moliner era Josep Segura, que vivia a l’habitatge del molí amb la seva nombrosa família. El 1927 consta que als baixos del casal hi havia corrals i, al costat, uns horts. Com era habitual, el molí també disposava d’una ferreria, que funcionava amb la mateixa força de l’aigua. El molí va deixar de funcionar abans de la Guerra Civil. L’any 1941 estava abandonat i hi van trobar mort un passavolant que s’hi havia aixoplugat per passar la nit.