Molí Senyorial o Molí de Baix

El Molí de Baix, situat entre la riera de Rajadell i l’antic camí ral, inicialment era l’únic edifici de l’actual barriada anomenada dels molins. Molt a prop hi ha també el Molí de Dalt i el molí d’oli de la Cooperativa. Avui el Molí de Baix és una casa particular, però l’edifici conserva força íntegrament les moles i el carcabà, així com la bassa i part del rec.

L’edifici de l’antic molí amb la seva maquinària

L’edifici és de planta quadrada i té un cos menor adossat a ponent. Les parets són de maçoneria, actualment a pedra vista i reforçades a les cantoneres amb grans carreus. Les façanes tenen diverses obertures, disposades irregularment i emmarcades amb carreus o amb maó, així com un contrafort a la façana de llevant.

Segons l’estructura interior, la construcció es va bastir en dues etapes. La part de migdia possiblement és la més antiga, segons indica la inscripció d’una llinda amb la data 1699, moment en què la família Font devia ampliar el molí. La planta baixa, coberta per voltes de pedra, encara té instal·lat l’aparell amb les dues moles (protegides per cèrcols de ferro), així com la tremuja, el volant regulador de l’entrada d’aigua i altres elements. L’obrador de la ferreria es trobava a l’altra banda de la carretera i del pont, davant de la Fàbrica.

A un nivell inferior hi ha el carcabà, que és la part subterrània on l’aigua feia córrer el rodet i, a través de l’arbre, donava el moviment rotatori a la mola. El forat de sortida del carcabà, situat a la façana de migdia, presenta dues fases: una d’exterior amb volta de canó i una altra (possiblement més antiga) amb una cavitat més baixa i estreta d’arc apuntat. Actualment, una acumulació de terra cobreix bona part del carcabà, però sembla que es conserva íntegrament.

El rec i la bassa

El rec del molí prenia les aigües de la riera de Rajadell uns centenars de metres més amunt. Fins no fa gaire el rec era perfectament visible, sobretot a la part final, on era revestit amb cairons. La bassa, situada darrera el molí, té una forma més o menys trapezial i és de dimensions mitjanes. La part de llevant és formada per un sòlid mur fet amb carreus ben escairats.

Orígens del molí senyorial

Aquest molí ja devia existir des d’una època força reculada de l’edat mitjana, però les primeres notícies documentals conegudes daten de finals del segle XV quan, després d’haver estat abandonat un temps, fou reparat l’any 1486. El domini sempre va ser del senyor de Rajadell, que aquell any va contractar un fuster manresà perquè fes obres al molí i també al monestir de Santa Llúcia. Del 1564 es coneix un primer arrendament que Pere de Cruïlles, el senyor, va fer per un preu de 30 lliures anuals a Llorenç Fàbrega, moliner francès. A partir d’aleshores es van succeir altres arrendaments (i de vegades fins i tot sotsarrendaments) al llarg dels segles XVI i XVII.

Final del segle XVII: La família Font es va càrrec del molí

A finals del segle XVII del molí se’n va fer càrrec Joan Font, que va traspassar-lo als seus successors. Així, durant quatre generacions la família Font va viure al molí. Aquesta família va progressar econòmicament i va poder ampliar la casa. El 1772 Ramon Font regentava el Molí de Baix i escripturà amb els senyors de Rajadell la compra dels terrenys del Molí de Dalt i de la Fassina.

Al segle XIX els Font s’havien convertit en petits propietaris i van passar a residir en una casa una mica més amunt, l’actual Molí de Dalt (on hi havia un molí d’oli). Els seus descendents a principis del segle XX encara eren anomenats popularment moliners. Pel que fa a l’explotació del Molí de Baix, el van arrendar a diversos moliners. Als baixos de la casa hi havia la ferreria, que aprofitava l’aigua de la bassa per fer anar el martinet. A la segona meitat del segle XIX hi ha documentats diversos ferrers.

L’any 1895 la princesa Belmonte, propietària del castell, va vendre les últimes terres i drets que tenia a Rajadell. El molí fou venut a la família Selga, actual propietària, pel preu de 1.994 pessetes. Les instal·lacions encara van funcionar com a molí fariner fins els anys 1945 o 50.

El ritual de possessió del molí per part del senyor

El molí, com també el forn que hi havia al monestir de Santa Llúcia, eren una possessió directa del senyor del terme. Cada vegada que prenia el títol un nou membre de la nissaga es feia un acte ritual que posava de manifest el seu domini sobre aquests béns. Així, el 5 de març de 1830 en nom de la princesa Maria del Carmen Pignatelli de Chiario, va presentar-se al molí un procurador, junt amb el notari i testimonis; van obrir i tancar la porta del molí, feren un tomb per les instal·lacions, van engegar la mola i, tot seguit, en terrenys de l’entorn van arrencar herba i branques dels arbres per escampar-les als quatre vents en senyal de vera, real i actual possessió corporal del molí.