Necròpolis de Camps

Això indicaria que en aquest indret ja existia una església anterior d’època paleocristiana, i probablement també una vil·la romana. Dos segles després, superada ja la dominació sarraïna, l’església de Santa Maria de Camps es troba documentada l’any 950, a l’indret anomenat de “Cans”. Pertanyia al monestir de Santa Cecília de Montserrat.

Una pedra amb la planta pedis

En un punt de la plaça es pot veure una llosa amb un relleu que representa tres parells de petjades orientades en direccions oposades. És una simbologia coneguda com a planta pedis (planta del peu), que en la cultura clàssica s’associava a les deesses Caelestis i Nèmesi, a les quals s’oferien mostres d’agraïment per l’èxit d’un viatge o d’una empresa. Els cristians ho van adaptar en el sentit d’un viatge cap a Crist. Aquesta llosa és una rèplica de la que es va trobar en un mur situat al sud, on hi havia l’accés al recinte funerari. L’original es conserva dins de l’església.

Un recinte funerari amb nou tombes paleocristianes

Dins del recinte, al nivell del sòl geològic van aparèixer un conjunt tombes excavades a la roca atribuïbles al període de transició entre l’època romana i la dominació sarraïna. Fou el moment en què el cristianisme va difondre’s de manera generalitzada per tot el territori, més enllà dels primers focus que havien sorgit a les principals ciutats. En total es van localitzar vuit tombes més un bloc de pedra que podria correspondre a un sarcòfag.

Tres de les tombes havien estat espoliades o alterades per construccions posteriors, i les cinc restants es mantenien intactes, amb els seus difunts enterrats. Eren tombes de fossa, de planta rectangular i amb un encaix per a la coberta, formada per una o diverses lloses. Els difunts estaven dipositats en decúbit supí; és a dir, estirats d’esquena a terra. Com és habitual, els caps miraven cap a l’est. Segons l’anàlisi de carbó14 efectuat per la Universitat de Barcelona, una de les difuntes corresponia a una dona d’uns 35 anys que fou enterrada entre la segona meitat del segle VII i la primera meitat del VIII. En una altra de les tombes hi havia restes d’un home d’uns 60 anys sepultat entre els anys 576 i 654.

Una possible vil·la romana que a l’edat mitjana derivà en la “Vila de Camps”

Els difunts enterrats en aquesta necròpolis devien viure en una o diverses vil·les romanes, que és el tipus d’habitatge rural que havia proliferat en aquesta època. D’aquesta suposada vil·la no se n’han trobat restes materials, però un document del monestir de Santa Cecília de Montserrat de l’any 1334 parla molt clarament de la “Vila de Camps”. Era la seu d’una demarcació que agrupava els amplis dominis que el monestir posseïa en aquesta zona, coneguda com la batllia de Camps. Així doncs, la vila de Camps, que al segle XIV era formada per l’agrupació d’unes sis cases entorn de l’església, podria ser l’hereva d’una anterior vil·la romana.