Als baixos de la rectoria de l’església de Sant Mateu es conserven quatre tombes antropomòrfiques excavades a la roca d’època altmedieval. L’espai és conegut com el Museu de Sant Mateu, perquè també acull una exposició d'eines agrícoles antigues. Malgrat que les tombes ja estaven espoliades, es tracta d'una de les mostres més notable al Bages d'una necròpolis d'aquest tipus.
La necròpolis és anterior a l’església preromànica de Sant Mateu (datada al segle X), i devia ocupar una extensió més gran, possiblement sota l’actual temple. D’entre les tombes excavades a la roca d’època medieval les de tipus antropomòrfic es consideren les més antigues, amb una datació que es situa entorn dels segles VIII-X. Actualment aquest espai s’obre en les diades assenyalades i també per visites concertades. En té cura el grup de Priores, vinculat a la parròquia.
Les tombes de tipus antropomòrfic perfilen de manera esquemàtica la forma de cos i el cap del difunt, en aquest cas amb uns talls que formen angles rectes. Com és habitual, les quatre tombes són orientades amb el cap mirant cap a l’est. Les dimensions també són força homogènies, entorn d’1,85 metres de llargada. Les amplades són majors a l’espatlla, entorn de 0,60 metres, i més estretes als peus, sobre 0,27 metres. Totes les tombes anaven cobertes amb lloses, malgrat que, en la majoria, l’encaix que les sostenia ha desaparegut.
Al costat hi podem veure altres estructures excavades a la roca: una mena de tina feta probablement ja en època del casal gòtic de la Rectoria així com diversos retalls rectangulars, tant a dintre com a fora l’edifici, a tocar del campanar. Alguns d’aquests retalls podrien correspondre a tombes infantils. D’altra banda, en el jardí exterior hi ha col·locades dues tombes del tipus cista procedents del jaciment proper del Collet del Cargol, d’època visigòtica.
Aquest conjunt de tombes van ser localitzades vers l’any 1965, quan es va rebaixar el paviment de la Rectoria. Aleshores foren excavades, si bé no es van donar a conèixer mai els resultats de l’excavació. Els ossos que fins fa poc es conservaven en alguna tomba recentment van ser enterrats al cementiri municipal.
Entorn de 1972 l’aleshores rector de la parròquia de Sant Mateu, mossèn Miquel Rodríguez, va organitzar una recollida d’eines del camp i utillatge agrícola antic entre les masies de la zona. La col·lecció aplegada es va exposar de manera permanent, junt amb les tombes. Després d’un temps tancat perquè es trobava en males condicions, el grup de Priores de Sant Mateu, junt amb el nou rector, van impulsar una campanya per tal d’arranjar de nou l’espai. L’any 2010 l’anomenat Museu de Sant Mateu va poder ser reinaugurat.
BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). “Sant Mateu de Bages”, Catalunya Romànica, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452.
BOLOS, J.; PAGES, M (1982). “Les sepultures excavades a la roca”. Acta Mediaevalia, Annex 1: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, p. 96.
DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L’arqueologia al Bages. Manresa, Centre d’Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 271-272.
DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). “Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages”. Dovella, núm. 5. Manresa, p.17-18.
PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2017). “Necròpolis de Sant Mateu de Bages”. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Mateu de Bages. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Fitxa 178. https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-mateu-de-bages
Escola Agrupació Sant Jordi de Fonollosa
AFA Agrupació Sant Jordi
Agrupació Cultural de Salo
Agrupació Cultural Riubrogent
Adf amics del bosc Bages-Anoia
Amics de Coaner
Associació cultural de veïns de
Camps Associació cultural i recreativa d’Aguilar de segarra
Associació cultural i recreativa de Fals
Associació cultural i recreativa de Fonollosa
Associació cultural i recreativa de Rajadell
Associació memòria i història de Manresa
Bastoners de Rajadell
Centre d’estudis del Bages
Club esportiu Fonollosa
Comissió de festes de valls de Torroella
Fundació espurnes barroques
Geoparc de la catalunya central
Grup de memòria i recerca històrica de Fonollosa
Institució catalana d’història natural delegació del Bages
L’arada creativitat social
Observatori astronòmic de Castelltallat
Persones dels quatre municipis impulsors