Pabordia de Caselles

Malgrat que, d’ençà del segle XV, la comunitat ja havia perdut la seva vitalitat inicial la presència de pabordes va continuar fins el 1770. Al segle XIX la Pabordia va ser confiscada per l’Estat i passà a mans de particulars. El 1931 l’església fou convertida en l’escola pública de Camps i, després de la guerra, fou magatzem i graner de la casa.

Església romànica sobrealçada

L’església, adossada al nord de la casa, és una construcció romànica del segle XIII. Malgrat haver estat sobrealçada manté l’estructura primitiva, que correspon a una església d’una sola nau capçada amb absis semicircular orientat a llevant. El parament romànic, separat per una cornisa, és fet amb carreus de mida notable, ben escairats i col·locats a trencajunt. Al centre de l’absis destaca una finestra d’una sola esqueixada. Damunt de l’obra romànica s’hi sobreposa una construcció de parament més irregular, probablement del segle XVIII, que situa la capella a la mateixa alçada del mas, tal vegada per evitar que caiguessin humitats sobre la volta. El portal d’accés, a la façana de ponent, és amb llinda recta i sense cap mena d’ornamentació. Segurament es devia construir en el moment que l’edifici fou sobrealçat, en substitució d’un anterior portal romànic. Aleshores es degué construir també el campanar d’espadanya. L’any 1931, quan la capella fou convertida en escola, s’obrí una petita porta per accedir-hi des de la façana nord

L’interior és cobert amb volta apuntada, que arrenca d’una cornisa motllurada que recorre tot el perímetre interior del temple. Sobre aquesta volta hi ha l’estança corresponent al cos sobrealçat.

Un mas adossat dels segles XVII-XVIII

El mas va ser construït de forma adossada a la capella, segurament a partir del segles XVII-XVIII com a residència de la família que guardava els béns de la pabordia. És molt probable, però, que anteriorment ja hi hagués alguna construcció més antiga com a residència dels pabordes i canonges. El mas compta amb una part residencial (la casa anomenada la Pabordia) més alguns coberts, que s’emplacen sobre l’antic cementiri. La façana principal de la casa és orientada a llevant, i l’accés es realitza mitjançant un gran portal adovellat que té inscrita la data 1644.

Fundació de la comunitat monàstica i època d’esplendor (segles XIII-XIV)

L’església de Santa Maria de Caselles fou construïda entorn de l’any 1220 pels senyors del castell de Fals: Elisenda de Fals i el seu marit Ermengol Sensterra (és a dir, sense terra). Aquesta nissaga formava part de l’entorn pròxim als vescomtes de Cardona. L’any 1221 els senyors de Fals van cedir l’església al monestir de l’Estany, juntament amb una dotació de terres i quinze masos, amb l’obligació que s’hi havien de destinar dos canonges regulars. La consagració de l’església la va fer el bisbe de Vic, Bernat Calvó, l’any 1235. Quedava així fundat un petit monestir local, sota les ordres d’un paborde i vinculat a la canònica de l’Estany. En aquesta època el monestir de l’Estany acumulava un important patrimoni que incloïa, entre moltes altres possessions, tres pabordies més semblants a la de Camps. Junt amb el de Sant Benet de Bages, era un dels més poderosos de la Catalunya central.

El propòsit inicial de la pabordia de Caselles era assegurar les oracions per les ànimes dels seus fundadors, els senyors de Fals. Aquestes misses periòdiques encara se celebraven al segle XVIII; concretament l’any 1717, quan es van haver de dir 1.000 misses endarrerides a compte de les que s’havien deixat de fer els vint anys anteriors. 

El monestir de l’Estany acollia una comunitat de canonges subjectes a la regla de sant Agustí. Els pabordes de Caselles eren canonges regulars de l’Estany a qui s’encarregava l’administració d’aquesta filial. Exercien com a senyors jurisdiccionals d’un territori que abastava la meitat del terme de Camps (la Quadra de la Pabordia), administraven justícia i recaptaven les rendes, que havien de lliurar a la casa mare de l’Estany. Igual que els senyors feudals, cada vegada que prenia possessió un nou paborde els seus vassalls li havien de jurar fidelitat.

Declivi, traspàs al seminari de Vic, privatització

Al segle XV la comunitat de Caselles ja estava en declivi. El segle següent el Papa va suprimir la regla de Sant Agustí l’any 1592, de manera que els que la seguien van esdevenir canonges seculars. A partir d’aleshores els pabordes mantenien el títol, però en realitat venia a ser una mena de benefici eclesiàstic. Ja no residien a Camps, i arrendaven a tercers l’administració de les rendes. Finalment, el 1770 la pabordia va quedar extingida i els seus béns foren donats al Seminari de Vic, fundat pocs anys abans. Des d’aleshores els pabordes foren rectors del seminari. A mitjans de segle XIX, amb motiu de les desamortitzacions de l’Església, la Pabordia fou confiscada per l’Estat i venuda en subhasta. Després de passar per diverses mans, el 1926 fou adquirida per la família Bonvehí, que eren els masovers. Fins aquesta data l’església encara mantenia les seves funcions i el segon pis acollia una residència per als canonges, per si havien de passar-hi alguna nit. A partir d’aleshores l’església va quedar fora de culte i l’any 1931 l’Ajuntament hi instal·là l’escola de Camps. Fins llavors el poble no en tenia.