Rectoria de Castelltallat

Es tracta d’una edificació força gran, assentada en un terreny on hi ha una petita cinglera que formava part segurament del perímetre fortificat entorn del castell. El casal consta de múltiples cossos, fruit de successives ampliacions als segles XVII, XVIII i XIX. Té tres plantes, la inferior adaptada al terreny rocós de la cinglera. La façana més alta i vistosa és la de migdia, que dóna a una petita esplanada. La part més antiga és la de ponent, que té l’aspecte d’una muralla, amb petites finestres a la part alta. Així mateix, a les feixes que hi ha al sector sudest es conserven uns sòlids murs de contenció que podrien haver format part de la muralla exterior del castell.

Una pairalia equipada amb celler, tines i infraestructures hidràuliques

La part de llevant, probablement ja del segle XIX, té dues grans arcades que donen accés a una mena de porxo amb una escala sobre la roca. A la part superior hi ha una galeria amb tres arcs d’angles oberts. La casa, però, tenia altres portals més ben comunicats amb l’església. Per exemple, a la façana nord hi trobem un portal dovellat amb un petit patí davanter i un pou. A la façana de llevant hi ha un altre portal adovellat.

La casa estava equipada amb estables, celler, tines i altres elements propis d’una pairalia. També tenia una gran cisterna, i un sistema de canalitzacions que conduïa l’aigua de les teulades cap al Viver del Rector, uns 10 m al sudest.

Curioses inscripcions difícils de desxifrar

En diverses façanes es conserven finestrals emmarcats amb pedra picada, alguns amb inscripcions una mica enrevessades; per exemple una de l’any 1762, quan era rector Pere Aldebò, o una altra de 1777, quan era rector Pere Portusah, que té la seva sepultura a l’interior de l’església. A la part més antiga de la façana de migdia se’n pot veure una de ben curiosa, decorada amb relleus d’un sol i dues estrelles. La inscripció diu el següent: PET A DE BORR TRISCISI ORBV PARA (?) ECCAE ST ND9 VILAETORNCO MCHAELIS CAS IHS DIDIT AÑO 1679. Tot i que no és pas fàcil de desxifrar, sembla que faria referència al mestre encarregat de fer les obres aquell any.

Origen medieval i ampliacions a llevant

L’església de Castelltallat es troba documentada des de l’any 1031. Ja consta com a parròquia abans de 1154, una funció que ha mantingut fins a l’actualitat. Se sap que als segles XVI i XVII en les obres d’ampliació de l’església hi van intervenir mestres d’obres occitans: Francès Castell el 1582 i Francesc Artigues i Joan Bonet el 1677.

Pel que fa a la Rectoria, el nucli originari de la construcció és al nordoest i deu ser medieval. Posteriorment hauria estat objecte de les diverses ampliacions que ja hem esmentat cap a llevant. El rectorologi de la parròquia és conegut des de 1567, quan era rector Lluc Closa. De 1972 a 1994 ho va ser el popular mossèn Josep M. Riubrogent, que encara va viure a la rectoria.