Sagrera de Sant Esteve

Avui el barri és format per tres cases: cal Ferrer Gros, Cal Calsina i Cal Massana, amb la petita capella de Sant Esteve que es manté en una posició centralitat. A tocar de la sagrera, pel costat de baix, hi passava el camí ral que anava de Manresa a Lleida, actualment substituït per l’Eix Transversal. Per això al segle XVII, i més tard, aquests masos encara oferien serveis als traginers de camí ral. I és que aquest era un lloc amb molt de tràfec, on s’hi solien fer negocis i tractes, sobretot amb el blat, l’oli, el vi o el safrà.

Tres masos apinyats entorn de l’església

Les cases es distribueixen al voltant de l’església, i la circulació es fa per una mena de carrer lateral al costat de llevant que dona accés a tots els edificis. La casa més gran és cal Ferrer Gros, situada a migdia, que bàsicament és fruit de les ampliacions que s’hi van fer al segle XVIII.

L’església és d’una sola nau, sense absis i amb campanar d’espadanya. De la construcció romànica no sembla que n’hagin quedat traces. L’edifici que avui es pot veure, molt auster, ha estat refet diverses vegades, com s’evidencia els seus paraments fets de maçoneria. Per exemple al portal, molt modern i afaiçonat a l’interior d’un portal més antic del qual es poden veure les dovelles d’un arc de mig punt. També sembla molt recent el campanar, fet de maó. El mur de tramuntana s’apuntala amb un parell de contraforts, i la façana queda embolcallada rere un pati tancat per un muret a mitja alçada.

Destruccions i reconstruccions de l’església

L’església de Sant Esteve és documentada l’any 1078, quan rep una deixa en el testament de Sendred, senyor de Castellar. El 1312 va ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar. De fet, l’església ha estat destruïda o saquejada diverses  vegades, ja fos per la Guerra del Francès o per la Guerra Civil de 1936, però sempre s’ha acabat reconstruint.

Durant un temps va  pertànyer a Cal Ferrer, però sembla que en alguna circumstància adversa la família va prometre cedir-la al Bisbat, que actualment en té la propietat. En temps més reculats era mantinguda per les tres cases del voltant. Actualment fa funcions de parròquia per comptes de l’església de Sant Miquel de Castellar. Durant la festa major de Castellar, el primer diumenge d’agost, la missa s’acompanya d’un repartiment de panets.

Les traces de l’antiga sagrera

Les sagreres eren agrupacions de cases sorgides en el radi de 30 passos al voltant d’una església, un espai considerat sagrat i inviolable, sobretot arran de les assemblees de Pau i Treva del segle XI. Del document que relata el saqueig de 1312 a Castellar se’n dedueix que al lloc de Sant Esteve ja hi havia un grup de cases. El nucli era conegut com la Sagrera de Castellar, ja que formava part del terme del castell. A l’edat mitjana quedava encerclat dins un clos que es podia tancar.

Al segle XIV l’actual mas Calsina s’anomenava Llobosa i era d’una coneguda i acabalada  família manresana. Al segle XVI portava el nom de mas Gispert i al XVII, mitjançant matrimoni, hi van entrar els Calsina. El mas de cal Ferrer en època medieval es coneixia com La Pobla, i el 1448 ja s’hi troba un Ferrer. Pel que fa a cal Massana, és l’antic mas Solà d’època medieval. Els Massana no hi van arribar fins al segle XVI.