Sant Andreu Vell i castell d’Aguilar

Sobre el castell solen haver-hi certes confusions, ja que les restes que n’han quedat són molt escasses. Es troben al punt més alt del turó i consisteixen en una bassa i possibles murs al seu entorn. Tant el castell com l’antiga església de Sant Andreu han estat durant molts segles protagonistes de la història d’Aguilar. Rere seu han deixat una gran quantitat de documentació sobre rectors, pagesos, festes i altres vicissituds que antigament van conformar la vida d’aquest poble.

Les ruïnes de l’església

L’església era de planta rectangular, d’una sola nau amb capelles laterals. Tot i el seu estat ruïnós se’n conserven estructures fins a una alçada considerable. Al seu interior s’hi poden reconèixer encara les compartimentacions que hi havia a ambdós costats: a l’esquerra les escales d’accés al cor, dues capelles i la sagristia; a la dreta, les escales d’accés al campanar (a l’angle sudest del temple) i tres capelles més. Les parets mostren encara part de l’antiga ornamentació, pintada en blanc i gris per ressaltar les pilastres.

El que queda del castell: una bassa i alguns murs

Del castell se’n conserven alguns enderrocs ran de terra i algunes pedres de la torre entre la vegetació. L’element que es veu més clar és una bassa, que es troba al cim del turó, uns 80 metres al nord de l’església. Al costat hi ha un cementiri relativament modern, del 1899, mentre que el cementiri antic és vora les ruïnes de l’església.

Sabem que el 1297 el castell tenia una torre i un pati, i que era habitat per un masover. Al segle XVIII ja estava deshabitat, i al segle XIX encara se’n mantenia la torre, que més tard va entrar en procés de ruïna. Per tot plegat, sobre el castell han sovintejat algunes confusions. Molta gent creu que a Aguilar no hi havia cap castell, i sovint es confon amb el de Castellar, molt més ben conservat. D’altra banda, alguns autors han situat erròniament el castell d’Aguilar on hi ha les ruïnes de l’església de Sant Andreu.

Un castell de frontera progressivament abandonat

La primera notícia coneguda del poble d’Aguilar és de l’any 983, en una donació al monestir de Sant Llorenç de Bagà. En aquesta època el comtat de Manresa es trobava molt exposat a les ràtzies musulmanes, com les d’Almansur a finals del segle X. Per això la zona es va protegir  amb una densa xarxa de castells de frontera. El primer senyor conegut del castell d’Aguilar fou  l’arxilevita Randulf, que va fer testament el 1022.

Posteriorment, el domini passà a la família Cervera, i el 1277 el castell ja es troba en poder de la Seu de Manresa. Un segle més tard, el 1381, els Canonges de la Seu van comprar la jurisdicció del castell al rei Pere III. La Seu de Manresa va mantenir el castell fins a l’extinció del règim senyorial, a principis del segle XIX. Per la seva banda, durant els segles XIII i XIV els senyors de Boixadors van ser castlans del castell d’Aguilar, i tenien drets sobre quatre masos. Van mantenir un fort litigi amb els pabordes de la Seu, però no van aconseguir fer-se amb el castell.

L’església de Sant Andreu i la rivalitat amb Sant Miquel

Pel que fa a l’església, probablement es tracta d’una evolució de la que hi havia al mateix castell. El primer document on s’esmenta és una visita pastoral de l’any 1330. A la baixa edat mitjana als peus del turó existia una capella dedicada a Sant Miquel, amb un raval de gairebé 15 cases al seu voltant. Entre aquesta nova església i l’antiga sorgí una rivalitat que perdurà al llarg del temps. A finals del segle XVIII, com ja hem dit, en un tumult s’ensorrà part de la coberta de Sant Andreu perquè els feligresos reclamaven que la parròquia es traslladés a Sant Miquel, ja que els suposava un esforç cada vegada que havien d’accedir costa amunt als serveis de la parròquia, sobretot quan s’havien de pujar els difunts a l’església i al cementiri. Tot i això, el bisbat decidí refer l’església de dalt com a opció més econòmica, però les obres es prolongaren fins l’any 1836.

La Guerra Civil i la destrucció de l’església

L’església vella de Sant Andreu fou cremada en el seu interior durant la Guerra Civil de 1936. Les imatges van ser destruïdes, si bé els habitants pogueren salvar alguns elements, especialment l’Arxiu Parroquial.

El gener de 1939 el front de la guerra va passar per aquest cim, aprofitant que és un excel·lent mirador sobre el pla d’Aguilar. La cinquantena de morts que es van produir són enterrats en una fossa comuna allà mateix. Passada la Guerra, el 1943 es va edificar l’església nova al Pla de les Alzines de Can Vila i es va ensorrar la vella per tal d’aprofitar les pedres en la construcció de la nova. Les pedres les baixaven en uns baiards: una mena de lliteres rústiques.