Santa Maria del Grau

L’església presenta dues parts ben diferenciades: una de més antiga, preromànica, i una ampliació romànica feta al segle XII. Amb l’ampliació l’antic santuari va passar a fer funcions d’atri i la capella es traslladà a la nova nau rectangular. Al seu interior s’hi venera la Mare de Déu del Grau, una obra romànica tardana.

Atri preromànic i nau romànica

L’església actual consta d’una sola nau sense absis. La part preromànica es troba al costat de llevant; l’ampliació romànica, més gran, ocupa la part de ponent. La diferència entre els dos cossos ve marcada per un campanar d’espadanya que sobresurt, amb dues grans obertures. La construcció és obrada amb carreus força grans i polits, més matussers a la part preromànica. L’accés al temple romànic originàriament es feia pel costat de migdia, on encara s’observen les restes d’un primitiu portal rematat amb dos petits arcs de mig punt.

En aquest costat de migdia hi havia adossada l’anomenada casa de “La Mongia”, perquè inicialment hi vivien monges deodades que tenien cura de l’església. Aquesta construcció, avui inexistent, va tapar la porta d’accés i obligà a construir un nou portal a la part preromànica de llevant. És el que avui es fa servir, rematat amb una llinda que té la data 1694.

Ja al segle XX, l’església va ser arranjada per voluntaris l’any 1975, quan es va enderrocar el cor i la casa dels ermitans, que es trobaven en mal estat; el 1984 l’arquitecte Anton Baraut hi dirigí una intervenció de restauració.

Interior amb retaule del segle XVII

A l’interior el temple és cobert amb dues voltes unides per un arc toral de reforç. El santuari preromànic presenta una planta quadrangular de petites dimensions (3 per 3 metres). En aquest sector la volta és de falsa ferradura, feta amb lloses disposades a plec de llibre. Aquesta cambra era il·luminada per un petit finestral esqueixat a cada costat.

La nau romànica, rectangular, presenta volta apuntada feta amb carreus ben treballats. Al costat de migdia es pot veure l’antic portal, amb arc de mig punt adovellat. Quan el 1694 aquesta porta fou tapiada s’hi va col·locar un altar dedicat a sant Josep. Aleshores es capgirà el culte de l’església, de manera que l’altar fou mogut a l’extrem de ponent, on s’hi va col·locar un retaule renaixentista, del segle XVII, que encara avui es pot contemplar. És dedicat a la Mare de Déu i consta de nou pintures sobre fusta.

La Mare de Deu del Grau

Situada dins d’una vitrina protectora es conserva la imatge de la Mare de Déu: una talla de fusta policromada de tradició romànica, d’aspecte força arcaic i datada als segles XIII-XIV. La figura de la Verge seu en posició majestàtica amb el Nen en braços. Tot i que manté la rigidesa i frontalitat pròpies del romànic, la imatge se’ns fa propera: les dues cares expressen naturalitat, la Verge com a dona i el Nen amb un rostre infantil, lluny de la formalitat associada a la reialesa. L’escultura reposa sobre un altaret construït amb dues pedres de molí. El seu estat de conservació és força precari, ja que ha perdut bona part de la policromia.

Malgrat que no existeix cap llegenda concreta que rememori la seva troballa, aquesta Verge es pot situar en la tradició de les marededéus trobades dels segles XIII i XIV. Durant la Guerra Civil de 1936 per poder salvar-la fou enterrada directament a terra sense cap protecció. Això la va malmetre considerablement. El 1969 fou restaurada (llavors se li afegí el cap del Nen Jesús que s’havia perdut) i va passar un temps a la Seu de Manresa. Després de certes tensions amb el bisbat, la imatge fou retornada a Fals el 1991. Cal dir que a l’església es conserva una altra imatge de la Mare de Déu, del segle XVII i que havia substituït l’antiga.

Una església a càrrec de dones ermitanes

El lloc del Grau és esmentat ja l’any 1039, en el testament de la vescomtessa Engúncia de Cardona, propietària d’un alou en aquesta zona. En el document es parla de l’oratori de Santa Maria de Grau, d’un sagrer o sagrera i de diverses cases. L’església ha estat molt vinculada al mas veí del Grauet, els propietaris del qual són els que avui tenen cura de l’edifici.

Al segle XII l’església ja era parròquia, una categoria que va perdre possiblement al segle XIII en favor de l’església de Fals. Als inicis estava a càrrec d’ermitanes o monges deodades, de les quals n’hi ha constància als segles XIII i XIV. Eren les que vivien a la casa adossada coneguda amb el nom de la “Mongia del Grau”. En aquesta època la devoció a la Mare de Déu es fa ben palesa en les múltiples deixes que va rebre per part dels fidels, fins i tot de fora del terme de Fals.

Ramon Grau impulsa el renaixement de l’església

A finals del segle XIX l’església mostrava signes de decadència per l’abandonament que havia sofert al llarg dels anys per part de la parròquia. En aquest context, un fill del mas Grauet, Ramon Grau, es proposà dignificar el santuari i donar-li una nova etapa d’esplendor, fins i tot ampliar-lo. Impregnat d’un intens fervor religiós, aquest personatge va impulsar una festa denominada de l’Esperança, que recaptava fons per a l’església. Les seves actuacions abrandades van comptar amb la complicitat dels parroquians però van topar amb la resistència del rector, que no volia perdre el control de la capella. Com a resultat Ramon Grau va aconseguir algunes millores al temple, i el 1908 va publicar un opuscle on, entre d’altres consideracions, reportava un seguit de fets miraculosos atribuïts a la Mare de Déu del Grau. I és que en aquest tombant de segle l’església continuava gaudint d’una devoció molt arrelada, que es traduïa en una gran quantitat d’exvots que omplien l’església.

Devoció popular i arrelament al poble de Fals

Antigament a l’església del Grau s’hi feien més festivitats que no pas a la parròquia. En especial l’aplec de Pasqua Granada, considerada festa major local, que va anar prenent cada vegada més volada. S’hi feia el repartiment de panellets, balls tradicionals i moderns, amb orquestra inclosa… Els veïns s’hi quedaven a dinar, sota l’ombra de les alzines centenàries, i gaudien d’un reguitzell d’actes lúdics. Amb un format actualitzat, avui l’aplec es continua fent i és un acte que agermana tota la gent de Fals.