Sínia del Peric

Entorn de 2012 el propietari va restaurar tot el conjunt, que va esdevenir un element interpretat i visitable. Fins i tot el mecanisme de la sínia es podia fer rodar en el marc d’unes visites concertades que, durant un temps, va organitzar l’oficina de turisme de l’Ajuntament.

Una sínia de catúfols

El conjunt consta d’una caseta de pedra on hi ha la sínia pròpiament dita, una bassa propera adjunta a un barracó amb una cavitat en forma de volta excavada a la roca. La caseta, que té dues entrades, era l’espai on la mula o cavall donaven voltes i feien girar el mecanisme de la sínia. A través d’un sistema d’engranatges, el moviment rotatori horitzontal es transformava en vertical i feia girar una cadena circular proveïda de catúfols. Els catúfols són una mena de calaixos integrats en una cadena rotatòria de manera que recollien l’aigua de la riera, a la part fonda, i l’elevaven per abocar-la, quan feien el gir, a un conducte que sortia de la caseta i omplia el dipòsit. Des d’aquí l’aigua es podia utilitzar per regar els horts.

Pel que fa a la barraca de la bassa, el cert és que no sabem ben bé quina funció tenia. A la zona també es conserva un canal excavat a la roca i restes d’una resclosa. És possible que aquests elements siguin vestigis de l’antic molí, sobre el qual s’hauria habilitat la sínia.

L’antic molí del Carcoler i la sínia del Peric

En documents del segle XIII es parla d’un moliner que tenia un molí al Carcoler (que aleshores és com s’anomenava el mas Peric). Així doncs, és possible que l’actual sínia s’hagués construït al lloc on ja hi havia un molí medieval, del qual n’hauria quedat la resclosa, el rec i, tal vegada, part del carcabà.

Sabem que a principis del segle XIX la sínia del Peric ja estava en funcionament, de manera que segurament fou construïda el segle anterior, un moment en què també es van fer obres importants a la masia del Peric.

Evolució de les sínies: dels catúfols fins al motor

Al segle XVIII va tenir lloc un important desenvolupament agrari que va comportar millores en els sistemes de rec per incrementar la productivitat dels conreus. Les sínies denominades de catúfols són les més arcaiques. Introduïdes pels àrabs i de tradició medieval, van subsistir fins al segle XIX. Cap a principis del segle XX es van anar substituint per les anomenades sínies de taps, que funcionaven mitjançant una cadena que, amb un mecanisme de dos taps de goma, bombejava l’aigua cap a un tub de ferro. Més tard es van imposar encara les sínies de pistons, activades mitjançant bieles que bombaven l’aigua. Tots aquests tipus eren activats amb tracció animal.