La sínia del Peric es va construir probablement al segle XVIII en un lloc on, prèviament, sembla que hi havia hagut molí fariner. Es tracta d’una sínia de tracció animal que funcionava amb el sistema de catúfols. A principis de segle XX s’hi va instal·lar una bomba de motor i va continuar utilitzant-se per a regar els horts fins a finals del segle XX.
Entorn de 2012 el propietari va restaurar tot el conjunt, que va esdevenir un element interpretat i visitable. Fins i tot el mecanisme de la sínia es podia fer rodar en el marc d’unes visites concertades que, durant un temps, va organitzar l’oficina de turisme de l’Ajuntament.
El conjunt consta d’una caseta de pedra on hi ha la sínia pròpiament dita, una bassa propera adjunta a un barracó amb una cavitat en forma de volta excavada a la roca. La caseta, que té dues entrades, era l’espai on la mula o cavall donaven voltes i feien girar el mecanisme de la sínia. A través d’un sistema d’engranatges, el moviment rotatori horitzontal es transformava en vertical i feia girar una cadena circular proveïda de catúfols. Els catúfols són una mena de calaixos integrats en una cadena rotatòria de manera que recollien l’aigua de la riera, a la part fonda, i l’elevaven per abocar-la, quan feien el gir, a un conducte que sortia de la caseta i omplia el dipòsit. Des d’aquí l’aigua es podia utilitzar per regar els horts.
Pel que fa a la barraca de la bassa, el cert és que no sabem ben bé quina funció tenia. A la zona també es conserva un canal excavat a la roca i restes d’una resclosa. És possible que aquests elements siguin vestigis de l’antic molí, sobre el qual s’hauria habilitat la sínia.
En documents del segle XIII es parla d’un moliner que tenia un molí al Carcoler (que aleshores és com s’anomenava el mas Peric). Així doncs, és possible que l’actual sínia s’hagués construït al lloc on ja hi havia un molí medieval, del qual n’hauria quedat la resclosa, el rec i, tal vegada, part del carcabà.
Sabem que a principis del segle XIX la sínia del Peric ja estava en funcionament, de manera que segurament fou construïda el segle anterior, un moment en què també es van fer obres importants a la masia del Peric.
Al segle XVIII va tenir lloc un important desenvolupament agrari que va comportar millores en els sistemes de rec per incrementar la productivitat dels conreus. Les sínies denominades de catúfols són les més arcaiques. Introduïdes pels àrabs i de tradició medieval, van subsistir fins al segle XIX. Cap a principis del segle XX es van anar substituint per les anomenades sínies de taps, que funcionaven mitjançant una cadena que, amb un mecanisme de dos taps de goma, bombejava l’aigua cap a un tub de ferro. Més tard es van imposar encara les sínies de pistons, activades mitjançant bieles que bombaven l’aigua. Tots aquests tipus eren activats amb tracció animal.
MOLINS, Ernest (2021). Cases i Masos de Rajadell (II). Zenobita Edicions; Ajuntament de Rajadell, p. 281-290.
PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1993); MENÉNDEZ, Xavier (2017). “Sínia del Perich”. Mapa del Patrimoni Cultural de Rajadell. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Fitxa 129. https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-perich
Escola Agrupació Sant Jordi de Fonollosa
AFA Agrupació Sant Jordi
Agrupació Cultural de Salo
Agrupació Cultural Riubrogent
Adf amics del bosc Bages-Anoia
Amics de Coaner
Associació cultural de veïns de
Camps Associació cultural i recreativa d’Aguilar de segarra
Associació cultural i recreativa de Fals
Associació cultural i recreativa de Fonollosa
Associació cultural i recreativa de Rajadell
Associació memòria i història de Manresa
Bastoners de Rajadell
Centre d’estudis del Bages
Club esportiu Fonollosa
Comissió de festes de valls de Torroella
Fundació espurnes barroques
Geoparc de la catalunya central
Grup de memòria i recerca històrica de Fonollosa
Institució catalana d’història natural delegació del Bages
L’arada creativitat social
Observatori astronòmic de Castelltallat
Persones dels quatre municipis impulsors