Sistema hidràulic del mas Noguera (cal Gallifa)

Al molí s’hi pot accedir pels camins que surten de can Gallifa, de Monistrolet o de l’Hostal. Fins fa ben poc encara bombava l’aigua cap als dipòsits, però actualment el subministrament es fa mitjançant un motor. El conjunt es completa amb una resclosa que desviava aigua de la riera cap a una zona de regadiu.

El molí de vent

Situat en una posició elevada sobre el marge sud de la riera, el molí és format per una torre d’uns 12 metres d’alçada, de planta hexagonal. Està construït amb pedra i maó, i consta d’elements decoratius d’estil modernista, sobretot a la part superior, coronada amb merlets i un ràfec dentat. El tronc presenta finestres allargassades i estretes amb arc rodó al capdamunt, les quals queden repartides a diferents alçades, segons va pujant l’escala interior. La torre és coronada amb una estructura de ferro que sostenia la roda del molí i un penell, que encara es conservaven l’any 1993. El tipus de roda era del model anomenat americà, que es va difondre àmpliament al tombant de segle XX. A la part inferior hi havia instal·lada una bomba hidràulica accionada pel molí de vent.

El molí fou construït l’any 1910, tal com indica una inscripció a la porta. L’arquitecte devia ser Ignasi Oms i Ponsa, que per aquests mateixos anys s’encarregà de les obres a la casa.

Els dipòsits d’aigua de cal Gallifa

Per un camí que es dirigeix cap al sud del molí, a uns 300 metres, arribem als dipòsits. Es tracta d’una construcció semisoterrada que servia per emmagatzemar l’aigua potable que era bombejada des del molí. És de planta rectangular, feta amb maçoneria de bona factura i amb coberta plana. Conté dos dipòsits, amb un altre cos adossat a la façana davantera, que es singularitza per una interessant coberta ondulada de regust modernista. En una placa de formigó blanc hi ha gravades en relleu una sèrie de ratlles amb xifres que servien per indicar el cabal d’ambdós dipòsits. Els dipòsits foren construïts una mica més tard que el molí, entre 1919 i 1929, a càrrec del mestre d’obres Josep Blanc.

Cal dir que, uns 150 metres a llevant del molí, encara hi ha una altra infraestructura hidràulica que subministrava aigua de rec a la finca de can Gallifa. Es tracta de la font del Rector, que inclou una bassa amb una petita construcció.

La resclosa

La resclosa es troba uns 110 metres al nord del pont que travessa la riera de Rajadell en el camí que va de Monistrolet a can Gallifa. Consta d’un mur d’obra atalussat que, al costat, té una caseta des d’on es controla el mecanisme per desviar l’aigua. La caseta és feta amb carreus de bona factura. Aquesta reclosa avui origina un considerable embassament allargat, situat al marge esquerre, però originàriament devia servir per subministrar aigua de rec a una bona superfície de la finca de can Gallifa.

Els Gallifa converteixen el mas Noguera en una luxosa torre modernista

L’antic mas Noguera fou adquirit l’any 1862 per l’industrial de Manresa Francesc Gallifa i Parera. A partir de llavors es va conèixer com a Torre de Cal Gallifa. Aquest fet va tenir un gran ressò, ja que es tractava d’una de les principals famílies industrials manresanes. Possiblement a finals del segle XIX l’arquitecte Alexandre Soler i March ja es va fer càrrec d’una primera remodelació de la propietat, amb jardins i edificis d’inspiració neogòtica i neoclàssica. El 1901 l’insigne arquitecte Ignasi Oms Ponsa, responsable dels edificis modernistes més notables de Manresa, va rebre l’encàrrec per remodelar íntegrament la casa, a la qual hi va adossar una edificació de nova planta de caràcter monumental. L’any 1914, arran de la mort d’Ignasi Oms, es va fer càrrec de les obres el valencià Marcel·lí Coquillat.