Les masies i cases tradicionals del país eren obrades majoritàriament amb pedra, però per cobrir les teulades es necessitaven teules. Per això molts masos disposaven d’un forn d’obra o teuleria on es fabricaven aquestes peces. Al llarg del segle XIX el maó es va anar difonent; d’aquí que molts forns comencessin a fabricar també diferents tipus de totxos, maons i rajoles. La teuleria de Parcerisses es troba 250 metres al sudoest del mas amb aquest nom.
L’any 1809 l’amo de Parcerisses, Francesc Parcerisas Marsinyach, va construir o reformar aquest forn, que va funcionar fins a principis del segle XX. En una cantonada del pati de la masia es conserva una pedra datada amb aquell any que procedia de la teuleria. Recentment, el forn ha estat restaurat.
Seguint la tipologia habitual d’aquest tipus de forns, la teuleria de Parcerisses és una construcció de planta quadrada situada en terreny amb pendent. Està dividida en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semisoterrada. Aquí és on s’introduïa la llenya que donava combustió al forn. La boca del forn, que ventilava i oxigenava el foc, s’endevina a la paret nordest. A la part superior trobem la cambra de cocció, revestida interiorment amb maó. El forn no conserva la graella, un paviment foradat que deixava pujar l’escalfor provinent de la fogaina. Exteriorment el parament és fet de pedra seca, amb pedres cantoneres de mida més gran. En un dels murs hi ha l’entrada, actualment barrada amb una reixa, i a la part superior es conserva part de la coberta de teules, a un sol vessant.
Des del forn podem seguir per un camí que baixa per unes escales i condueix a la font de Parcerisses, un curiós paratge on antigament s’hi feien moltes fontades. L’any 1911 l’amo de la masia, Josep Playà Moncunill, que exercia de metge a Manresa, va fer excavar una mina per captar l’aigua de la font i va arranjar-ne l’entorn per convertir-lo en un bonic espai d’esbarjo. Des de fa uns anys, però, la font ja no raja.
El brollador es troba dins una petita construcció adossada al marge, amb dues obertures que donen accés a espais sota el rocam. Al centre de l’esplanada els amos de Parcerisses hi van instal·lar una gran mola de molí que fa funcions de taula.
MENÉNDEZ, Xavier (2017). “Forn o teuleria de Parcerisses”. Mapa del Patrimoni Cultural de Rajadell. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Fitxa 416, 415. https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-o-teuleria-de-parcerisses
MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell; Zenobita Edicions, p. 230-231.
Escola Agrupació Sant Jordi de Fonollosa
AFA Agrupació Sant Jordi
Agrupació Cultural de Salo
Agrupació Cultural Riubrogent
Adf amics del bosc Bages-Anoia
Amics de Coaner
Associació cultural de veïns de
Camps Associació cultural i recreativa d’Aguilar de segarra
Associació cultural i recreativa de Fals
Associació cultural i recreativa de Fonollosa
Associació cultural i recreativa de Rajadell
Associació memòria i història de Manresa
Bastoners de Rajadell
Centre d’estudis del Bages
Club esportiu Fonollosa
Comissió de festes de valls de Torroella
Fundació espurnes barroques
Geoparc de la catalunya central
Grup de memòria i recerca històrica de Fonollosa
Institució catalana d’història natural delegació del Bages
L’arada creativitat social
Observatori astronòmic de Castelltallat
Persones dels quatre municipis impulsors