Tines de la Torre

En altres casos el rabassaire demanava permís per construir la tina al costat de la vinya. Així, si era molt lluny, s’estalviava el transport. Les tines que pertanyien als mateixos propietaris solien estar integrades dins de la masia, de manera que desguassaven directament al celler.

Una rastellera de tines al costat del mas la Torre

A un parell de metres a ponent del mas la Torre trobem aquesta rastellera de nou tines adossades. Vuit eren dels parcers i la de l’extrem, més gran, de l’amo. Construïdes de formes irregulars (ja que cada pagès s’havia fet la seva) aquest conjunt de tines és representatiu de les moltes que podem trobar als masos d’aquesta zona. Normalment es situaven en un terreny amb desnivell. L’accés es troba a la part alta, i això facilitava que el raïm es pogués abocar per l’obertura davantera. I a la part posterior, més fonda, hi trobem els forats de desguàs o boixes, que de vegades quedaven aixoplugats per un cobert auxiliar.

Les tines d’aquesta època solen ser circulars i estan revestides amb els típics cairons: rajoles de ceràmica vidriada de color marró. A la part superior hi anava el brescat, que són les fustes damunt les quals es trepitjava el raïm, de manera que el most s’anava escolant a l’interior de la tina, on tenia lloc el procés de fermentació.

Els contractes de rabassa

Quan es feia un establiment de terres per fer vinya normalment els propietaris posaven com a condició que el quartaire (parcer que havia de donar una quarta part de la collita) havia de carretejar el raïm fins al mas. En certs contractes hi consta l’autorització de l’amo perquè el parcer pugui construir la seva tina al costat del mas. El cost de l’obra anava a càrrec del parcer, però aquest tenia el dret d’utilitzar la tina amb caràcter exclusiu durant tot el temps de durada del contracte de rabassa. Un cop extingit, la tina quedava en propietat de l’amo. De vegades els pactes preveien el dret de tancar la tina amb una porta.

El mas Torra i la construcció de les tines a principis del segle XIX

El mas Torra, també conegut com a Torre Sagimona, es formà a redós d’una torre medieval que estava vinculada al castell de Fals. Al segle XIX passà a mans de la família Soler de la Plana, rendistes originaris de Manresa i afincats a Barcelona i Mallorca, els quals tenien altres propietats importants al terme de Fals.

Pel que fa a les tines, devien construir-se a principis del segle XIX. A l’entrada d’una de les tines hi ha inscrita la data 1808. D’altra banda, se sap que el 1826 els paletes Isidre Riera de Manresa i Pere Joan Soler de Monistrol en van construir dues, i el 1830, en la venda d’una de les tines, hi consten altres parcers que tenien tina al mas Torra: el Parcerisas de cal Felip, el Llussà de cal Miro, el Font de cal Jan del Molí, el Fossas de cal Jan de la Roca i el Massana de cal Resi.