Torre i cisterna de Puigfarner

De la torre de Puigfarner només en queda una cisterna excavada a la roca i, al seu costat, un munt d’enderrocs. De l’antic nucli de Puigfarner n’ha quedat el mas i el cementiri. L’església de Sant Julià de Puigfarner es va ensorrar a finals del segle XIX. Actualment, però, l’indret és difícilment accessible, ja que es troba tancat dins el recinte de la granja.

El lloc de Puigfarner: torre, església de Sant Julià i masia

L’església de Sant Julià de Puigfarner ja es troba esmentada al segle XI, i el 1154 consta com a parròquia. Al seu redós s’hi formà un grup de masos, que l’any 1365 eren set i estaven escampats per un ampli territori, pla i amb molts camps de sembradura. És possible que Puigfarner vulgui dir Puig Fariner, perquè s’hi collia molt cereal. Els  senyors de Castellar més antics obtenien recursos empenyorant el delme de Puigfarner. Les masies amb més anomenada eren l’Estrada (abans Puigdòdena), Can Ribera (abans Guardiola) i Trullàs, les dues últimes ara ensorrades.

Ja al segle XVIII l’indret de Puigfarner va tenir un cert protagonisme durant la Guerra de Successió, en la transcendent batalla dels Prats de Rei. Entre els mesos de setembre i desembre de 1711 a la zona hi va prendre posicions l’exèrcit austriacista que, entre d’altres, tenia enfrontat un enclavament borbònic a ca l’Estrada, on s’hi havien atrinxerat 300 soldats granaders. Aquesta masia apareix indicada als plànols que es conserven sobre la batalla, però amb la denominació errònia de la Calsina.

És possible que durant aquesta guerra l’església fos saquejada, però després s’hi va restablir el culte. A partir de 1878 va passar a dependre de Sant Pere i Sant Feliu del Seguer. En els anys posteriors l’església es va perdre i actualment no en queda rastre. Sembla que les seves pedres haurien estat aprofitades en construccions del mas.