Vil·la romana de Sant Amanç

A la segona meitat del segle IV, ja en època baix imperial, la part residencial fou remodelada completament i s’hi edificà una nova construcció que encaixa perfectament dins les anomenades vil·les de corredor. Constava d’un ample corredor a la part davantera que donava accés a les habitacions, situades en renglera a la part posterior. La façana principal quedava ressaltada per una o dues torres amb porxos a les bandes de l’edifici. Això li donava l’aspecte d’una fortalesa sumptuosa.

El camí cap a Sigarra (Prats de Rei)

La vil·la es trobava molt a prop d’un camí d’origen antic que comunicava amb la Segarra, de manera que els viatgers que hi passaven contemplaven la gran façana orientada a migdia que sobresortia a la falda del turó. Possiblement, el conjunt era completat amb grans sepulcres al costat del camí. Aquest camí venia de l’indret on ara hi ha Manresa, seguint un itinerari semblant al posterior camí ral de Calaf, i continuava vers el municipi romà de Sigarra (Prats de Rei). En direcció est des de Manresa es podia continuar cap a Ausa (Vic), de manera que l’itinerari complia les funcions d’un primitiu Eix Transversal. No es pot considerar pròpiament una via romana, ja que era un camí de bast, no apte per als carruatges. Del camí se n’han trobat restes materials en una zona propera a cal Cuques (Manresa). És l’únic tram de camí romà al Bages que s’ha conservat físicament.

La pars urbana

La pars urbana, que servia d’habitatge als rics propietaris, es troba al costat nord de la carretera. De la primera època de la vil·la (alt imperial) n’ha quedat el recinte d’uns balnea o banys termals, que posteriorment foren reformats. Se’n conserva el frigidarium o sala d’aigua freda, i el caldarium o sala d’aigua calenta. Aquest té annexat un espai semicircular o exedra de gran qualitat, obrada amb grossos carreus d’opus quadratum. A la part inferior s’hi pot veure l’hipocaust, fet amb pilars de maó. Era la part subterrània per on circulava el vapor d’aire, escalfat per un forn que es trobava en una cambra al costat nord. També hi ha indicis del tepidarium o sala tèbia, que es trobaria en una estança bessona al sud.

A la part central s’allarga el corredor que dona accés a cinc habitacions i que correspon a la vil·la baix imperial. Les estances eren decorades amb pintura mural i el triclinium (menjador) tenia al terra un esplèndid mosaic. L’edifici s’aixecava com a mínim dos pisos.

El mosaic del segle IV

Es tracta d’un mosaic d’una gran qualitat tècnica, datat al segle IV; sens dubte és un dels millors exemples conservats a la Catalunya interior. És un mosaic policrom, fet amb tessel·les de colors molt variats: blanc, negre, vermell fosc, granat, blau, marró, verdós i verd groc. La decoració combina diferents motius: un florer amb fulles de parra i de raïm, un paó o un cavall. Actualment es conserva al Museu de Manresa, tot i que a l’Ajuntament de Rajadell se’n pot veure una rèplica.

La pars rustica

Tal com era habitual, la vil·la comptava també amb una pars rustica, dedicada a la producció agropecuària i on potser hi vivien els treballadors, alguns dels quals devien ser esclaus, tal com es desprèn de la inscripció d’una làpida. Aquesta part, separada per la carretera, queda situada a un nivell més baix. Es comunicava amb la part residencial mitjançant unes escales, i entremig sembla que hi hauria un peristil o zona enjardinada.

Aquí hi podem veure diversos lacus (dipòsits) que servien per elaborar el vi mitjançant el sistema de tines de decantació. Estan arrebossats amb opus signinum, un morter fet amb trencadís de ceràmica. En una sala adjacent hi ha restes d’una possible premsa.

Evolució del Bages en època romana i la transformació en una vil·la-palau

En època romana el Bages era un territori eminentment rural, poblat per un seguit de vil·les. Les més importants es trobaven a la perifèria, en punts de control dels principals camins. Eren a Boades (Castellgalí) i a Sant Amanç (Rajadell). Les ciutats més properes eren Ausa (Vic), Sigarra (Prats de Rei) i Egara (Terrassa). La primera construcció de la vil·la de Sant Amanç és de principis del segle I dC, en època de l’emperador August. Anteriorment a l’indret ja hi havia un assentament que es remunta a l’edat del bronze i després a l’època ibèrica.

Pel fet de tractar-se d’un pagus o territori rural podríem pensar que els amos d’aquestes vil·les ostentoses exercien un cert domini sobre els pagesos més humils. En el cas de Sant Amanç és possible que la vil·la tingués algun tipus de vincle amb el municipi relativament proper de Sigarra.

Al segle III es produí una crisi que va portar canvis profunds a tota la societat romana. Les ciutats van entrar en declivi, la societat es va ruralitzar i en van sortir reforçades algunes vil·les, que es convertiren en grans complexos cada vegada més autosuficients, sovint amb l’aparença de residències-palau. Al segle IV la vil·la de Sant Amanç fou reedificada i convertida en una típica vil·la baix imperial. En aquesta època les grans vil·les van afermar la seva posició com a importants centres de poder local. Al segles V-VI la vil·la es trobava ja en decadència, i la pars urbana s’utilitzava per a usos agrícoles.

La troballa d’una làpida el 1794 i la redescoberta del jaciment

Al segle XVIII bona part de la vil·la es conservava encara dempeus. Així, l’any 1794 el propietari de la masia de can Viladés va trobar una làpida funerària mentre construïa un molí fariner aprofitant els blocs de pedra de l’antiga construcció. Pot considerar-se la primera troballa arqueològica del Bages. Aquesta làpida es conserva avui al Museu Episcopal de Vic, i el Molí de can Viladés, per cert, també es conserva, molt a prop. S’hi poden veure els grossos carreus extrets de la construcció romana.

A finals del segle XX es coneixien tots aquests indicis, que van possibilitar que Jordi Piñero fes la descoberta de la vil·la mentre realitzava un inventari del patrimoni històric de Rajadell l’any 1993. Amb motiu de la construcció de l’Eix Transversal, entre els anys 1996 i 1999, va excavar-se tot el jaciment i es va adequar amb plafons informatius.